futurs

Avui m'han preguntat si em tornaré a matricular a la UOC el proper semestre; he dit la veritat: que encara no hi havia pensat... els dos darrers intents em van fer arribar a la coclusió que no tinc prou capacitat per "fer" una carrera. O per fer aquesta carrera.

És cert que moltes circumstàncies han canviat els darrers dos anys. Jo, també.

No hi he pensat. Fins avui. Com en altres coses que no havia pensat fins fa relativament molt poc temps i, un cop pensades i decidides no han estat innaccessibles.

Al blog de la Clídice vaig llegir alguna cosa així com: el pesimista veu els problemes, es queixa i no fa res; l'optimista veu els problemes, creu que hi pot haver solucions, les busca i actua.

Aquest matí a la feina hi pensava... crec que hi pot haver solucions. Solucions a estudiar, a aprendre. Solucions a viure més plenament (més, encara? sí, més encara). Solucions a alimentar-nos de manera sana i equilibrada. Tots, a casa. Solucions als dubtes sobre la procedència i el control sanitari dels aliments. Aquests darrers dies he donat moltes voltes a les informacions que han parlat de la contaminació radioactiva de les cadenes tròfiques, a partir de la contaminació que està patint el mar des del Japó. S'hi ha sumat el 25è aniversari de l'accident de Txernòbil. La contaminació per petroli a les costes nordamericanes...

La sensació que tenia era d'impotència. En parlava amb companys de feina: "vosaltres compreu tranquils el peix congelat? sabeu on ha estat pescat i quan? i els productes làctics que tenen orígen als antics països satèlits de la URSS? i els que venen d'Holanda?"

-"home, si pensem en això no menjaríem res..."

Els pessimistes probablement acceptaran que no s'hi pot fer res. Jo penso que a casa sí que hi puc fer. Penso que puc demanar informació de procedència a les "marques" i a les cadenes de distribució dels productes que consumeixo. Penso que puc demanar informació a les administracions públiques responsables de salut. I puc decidir què compro i què no, amb una informació complementària a la que proporcionen les etiquetes. (les etiquetes dels productes, només informen dels components, però no del seu orígen...)

Vull saber per decidir.


Vénen eleccions. I no vull els mateixos polítics de sempre, ni la mateixa forma de fer. Els pessimistes passaran. M'informaré. I si cap no em convenç, votaré en conseqüència.


He de programar les vacances d'estiu. El calendari (quina ximpleria...). Però ho he de fer i consensuar-lo. No esperar a què decideixin per mi. Mentres hauria d'estar creant la proposta (avançada a mà i esbossada) i enviant l'email, escric aquest post perquè no vull oblidar res del que ara mateix és important. Encara, entremig, una trucada m'ha portat a descobrir una nova aplicació de google. Al·lucino fent orbitar el món i creant objectes... omplint-los de textura i donant-los perspectiva. Explicant el poc que sé.


Hi ha temps per tot. Perquè tot és important. Com fer el sopar i compartir-lo. Com llegir un capítol del Viatge entre la nit i el dia, i veure la il·lusió als ulls dels menuts imaginant al vell Valentin Samani emocionat amb la vida o angoixat pels deutes i per no poder alimentar els animals del seu circ.

M'agrada aquesta vida tant plena de vida. Amb tantes coses per fer. Amb tant per viure encara.