proporcions inverses

Amb un de menys a casa (que raro que s'ha fet no esperar primer al menut i, després, no recollir-lo) havia pensat que tindríem temps i ganes de fer de forma diferent coses que fem altres vegades: repassar deures, anar a comprar, domesticar-nos, parlar... 

Certament hem fet coses de forma diferent perquè les circumstàncies ens hi han empès. Però temps, temps... n'hem tingut però se'ns ha tirat a sobre. El cas és que sense haver-ho previst ens hem trobat resolent problemes d'àlgebra de proporcions inverses. Quan he vist l'enunciat m'ha quedat cara de poker. 

(i ara com m'hi poso? a veure... la regla de tres? sí, però inversa... i com anava això?¿?)

He provat de resoldre per lògica. Per la meva lògica. I més tard, quan hem trobat entre tots dos la solució i el mètode que ens plantejava aquella lliçó, he pogut explicar que tal com jo ho feia també arribàvem a la resposta correcta, i que es podia fer de les dues maneres, però amb el meu sistema fèiem dues passes enrere per fer-ne una endavant.

Hem resolt sis problemes -els que hi havia per avui- i amb els resultats correctes. M'ha agradat que ens hi poguéssim dedicar estona, raonant els perquès, entenent mica a mica el mètode bo. Aprenent perquè les magnituds s'han de posar d'una manera i no d'una altra (en el segon cas no obteníem el resultat), perquè col·locar la taula de dades correctament ens deixa veure clar el perquè de fer el que sembla "al revés" és al final el que toca.

Fer els deures des de la web de l'escola. Transcriure enunciats i resolució a la llibreta, en paper. Fer les taules i operacions en un full apart. Parlar-ho, raonar-ho, repetir-ho... equivocar-me, equivocar-nos... "a veure com ho fèiem abans i perquè?" .

Entre mig una trucada: "renya'l, perquè no és conscient... ens vol enganyar i es pensa que se'n surt".

No l'he renyat. Ha notat el to de veu seriós quan li he preguntat els perquès. Li he explicat els meus perquès, sense enfadar-me. No em puc permetre que s'oblidi un note-book, el seu, perquè no ens podem permetre comprar-ne un de nou. Se li han entelat els ulls sense renyar-lo. A mi també. Perquè sé que no ho fa volent. Penso que en proporció inversa ens hem adonat que valorem les coses tot i que sovint se'ns escapen. I que sense fer cap drama, hem entès la magnitud dels despistes. Quantes vegades no hem fet bé els deures perquè jo m'he despistat? Quantes podíem haver-nos parat a parlar-ne, a arreglar les coses?

Li he dit que tot té solució si ho parlem sincerament. Quan no ho parlem, sovint se'ns escapen els problemes. I les solucions.

Després, hem estat molt a gust. I hem parlat de coses que no eren mates ni natus.