Acabo les vacances a aquesta casa amb mal gust de boca. Ho escric perquè vull no oblidar-ho. No em vull tornar a equivocar.
No n'hi ha prou amb no fer res mal fet.
Tinc el sentiment ferit. I vull recordar la ferida. Vull que quedi una cicatriu ben gran.
Hi ha qui pensa que som illes i a estones ho som. Fins que arriba un tsunami i s'ho emporta tot.
Passo de tenir cap relació amb illes plenes de falsos corsaris. Les pinícules, pel cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada