NaDjejda - georges moustaki
Salt, mirant a Girona, pels voltants de les set del matí, primers d'abril de 2013.
Els ulls mig clucs encara. No pensar, sentir. Sentir encara paraules escrites unes hores abans. Sentir la fred del matí que m'eriça els pels dels braços i em fa punyents els mugrons. Esperança. Esperança de no haver-me equivocat posant-me una camisa d'estiu. Paciència. Paciència d'esperar que neixi el dia, de no reaccionar amb cap gest hostil als menyspreus involuntaris de les bones persones, úniques i egocèntriques. Paciència per no confondre en elles les que no ho són tant. Esperança de no ser tant mala persona, únic i egocèntric. Somriure, d'anar a treballar estant de vacances.
No volia pensar... m'hi he esforçat. Però quan he encès el segon cigarret he recordat que encara no havia tret les xancles d'on les vas deixar el darrer dia.
Ara, ja hi he posat remei.
