de bon matí
- i així... en vols tenir un altre...?
- només si és aquest any... però és complicat coincidir amb algú amb qui pensis i sentis de forma semblant; ja tinc ben clar que ... no serà. Però de vegades passen coses insospitades...
fa uns minuts, conduint
- i perquè has de fer tres proves?
- perquè on treballo es fan les coses amb total transparència; la llei diu que les oportunitats han de ser igualitàries, sense discriminació i per mèrits. (... explicació...). I estic content de treballar a un lloc on es compleix la llei i no es fan trampes.
- però quants llocs hi ha?
- un
- i si no guanyes?
- tornaré a fer galetes... de nit.
- esforçat a guanyar, eh? :)
els nens no són tontus. Cap nen ho és. Potser cal explicar-los coses que no saben, però que entenen quan els hi expliques. Tot el dia, des d'ahir, que estic content. Ells també ho han notat.
He estat content perquè qui m'estima -d'alguna manera- m'ha fet saber que desitjava bons auguris i, més tard, quan estava alegre dels resultats, hi compartien l'alegria. I compartien les dificultats suposades i reals.
- esforçat-hi molt, eh? que va molt bé aquest horari que tens...
- faré tant com podré... ens veiem dijous!
No em plantejo no explicar el que passa a casa als nens.
No els hi explico les meves anades d'olla... perquè si jo mateix no les entenc, poca cosa en traurien de profit...
Estic content també perquè sento que no sóc tan depenent d'inet. Llegeixo poc i per sobre al reader. Estic pendent de les persones que m'importen però deixo prou marge per discernir entre el post compulssiu i la realitat que se'm vulgui fer saber.
Pateixo per qui estimo, però no entro a cap festa on no estic convidat. I vull entendre que ara la vida - les circumstàncies - em torna a sentir-me viu i amb ganes de tornar a mirar.
M'agrado. M'agradeu.
7 comentaris:
Insisteixo, com m'agrada llegir de bon matí, llegir i sentir, el teu optimisme.
Bon dia!
Quantes incògnites.
O potser sóc jo que estic espessa...
no sé si és optimisme, Joana; aquest matí les becàries es pixaven... :)
m'han dit de tot menys modest! però ja em tocava estar content! bon dia també per tu.
No és que estiguis espessa, Sònia; és que parlo de dos o tres temes alhora i no he estat massa explícit. Qui em coneix o m'ha seguit pot intuir o saber per on van les coses. Potser algun dia ho explicaré tot plegat més clarament. Ara per ara, prefereixo quedar-me -i que us quedeu- amb un bon gust de boca i un somriure als llavis. Encara que pugui semblar incomprensible. Que tinguis una bona setmana, bonica!
:-) És un comentari massa curt? Només que he pensat que era "d'estrenar" el teu bloc. No et diré que m'alegra veure't content perquè ja ho saps.
que ja era hora "d'estrenar" vull dir
m'agraden tots els teus comentaris, llimoneta!
:)
Publica un comentari a l'entrada