Demà a aquestes hores ja m'hauré jugat el futur. Una part del futur. Demà passat serà un dia diferent perquè serem dos a celebrar coses. I algú més que s'hi apuntarà. Més enllà de demà passat no sé què hi ha. Penso que hi puc intuir la claror encegadora de la sortida del túnel. Però qui no em diu que just a la sortida s'acaba la carretera?
El que sé és que no puc tornar enrere. Ni vull. Em miro les imatges digitals -i les guardades a la neurona- dels darrers tres anys amb un somriure trist. La tristesa s'anirà esvaint si passa el temps. I espero que res em faci pitjor persona.
(re-editat a mitja tarda)
El darrer post de la Joana m'ha fet pensar a deixar-li un comentari però, ai làs!, té configurat el blog que o ets firmant o no et deixa...
Li he volgut comentar la meva opinió i li he enviat un tube de'n Javier Krahe i de'n Sabina; després... enlloc de fer el que hauria de fer, m'he posat a repassar la discografia del Krahe.
i en rescato uns tubes, si nostrusenyor no els censura.
No todo va a ser follar. Javier Krahe
Eros y la civilización. Javier Krahe
Marieta. Javier Krahe.
Abajo el alzehimer. Javier Krahe.
5 comentaris:
Crec que el meu bloc no et deixa escriure perquè et concentris i a més... ets molt trapella!
No se què ha passat, altres cops has escrit.
Jo vull que hi trobis la sort, i la llum, quan surtis demà, pensem que tot ha canviat en positiu.
Creuem els dits?.
Un petó, dels que donen sort i ànims.
S O R T la tendràs!!
me'n vaig al llit, cansat i amb ganes de descansar;
mai no he tingut sort d'entrada, tot i que he tingut molta sort a la vida...
passi el que passi, me'n sortiré.
gràcies a totes dues per la confiança!
petons per una i besades per l'altra!!!
avui hi ha hagut sort!
:)
encara no està tot decidit, però estic content.
passet a passet...
Publica un comentari a l'entrada