Aquestes encara tenen temps de créixer abans no arribi setembre, en perfecta simbiosi amb el cactus al planter. I després, xino-xano... en farem fum, a gust.
Veig que no només vols gaudir dels colors de la natura, sinó també dels seus sabors, he, he...El pobre cactus està una mica ensopit, potser que també el fumis una mica.
4 comentaris:
amb lo decorativa que es aquesta planta!
Veig que no només vols gaudir dels colors de la natura, sinó també dels seus sabors, he, he...El pobre cactus està una mica ensopit, potser que també el fumis una mica.
el cactus hi és per protegir l'herba dels cargols: he comprovat que els fa fugir!
:)
El meu cunyat és sergent dels mossos d'esquadra. Demà l'he de veure :-)
Publica un comentari a l'entrada