Tenia intenció d'anar a la platja aquest cap de setmana. Ahir al matí, a quarts de sis ja plovia. Després, estones de sol, vent de tempesta i xàfec important. Avui, mal de coll també important. Avui a quarts de sis no plovia però ja m'havien passat les ganes d'anar a la gola del Ter: era la meva gola la que em reclamava. Hauria fet moltes coses o no. Ahir pensava que en un altre moment hauria agafat el cotxe o el tren. No m'hi hauria pensat gaire, per una vegada que m'ho puc permetre. Però sabia o intuïa que no era el dia per fer-ho. Vaig plegar les ganes i les vaig endreçar al calaix de la tauleta de nit.
Quan m'he llevat per segona vegada he mirat quant tenia per fer. He pensat que no hi havia cap urgència i que em podia dedicar una mica de cura a mi mateix. He omplert la banyera i m'he deixat endormiscar esperant que l'aigua calenta estovés totes les pells mortes. Feia molt que no prenia un bany tranquil·lament.
Em deixo passejar pels records; records agradables i que no. Me'ls miro amb certa distància i em dic que els records són així, per mirar-los amb certa distancia. Alguns records no els vull reviure. No els vull pensar.
Aprofito la calma. Em lio un maiet i penso que la vida s'ha de viure en directe.
Em llegeixo què diu Carmen Pérez. Potser la seva veu és la de una minoria. Però tot i no compartir orígens, m'agrada el que diu i com ho diu. Em sembla que en aquests moments precisament els que utilitzen la llengua, en tots els casos, pretenen anar a tocar el sentiment i la ideologia precisament perquè no tenen altres arguments sòlids.
Cau un altre xàfec. I fa ganes de posar-se el llit.
Em llegeixo què diu Carmen Pérez. Potser la seva veu és la de una minoria. Però tot i no compartir orígens, m'agrada el que diu i com ho diu. Em sembla que en aquests moments precisament els que utilitzen la llengua, en tots els casos, pretenen anar a tocar el sentiment i la ideologia precisament perquè no tenen altres arguments sòlids.
Cau un altre xàfec. I fa ganes de posar-se el llit.
6 comentaris:
M'agrada això que dius "d'endraçar ls ganes d'anar a la platja a la tauleta de nit"...
Però tampoc t'ha anat tan malament, has canviat una capbussada al mar, per fer una mig dormideta a la banyera...
He llegit el que diu la Carmen Pérez i també hi estic d'acord, tot són excuses de mal pagador.
Bona nit.
potser sona massa poètic...
sovint la realitat és més crua encara que vulguem mirar-la o descriure-la d'una altra manera.
bona tarda M. Roser
Tu ets una mica com el Jason Robards de "La balada de Cable Hogue". Coneixes la peli? T'he vist dins la banyera :-)
seps, la conec...
però jo mai no em banyo amb roba interior! (només em dutxava amb els texans posats quan era estudiant i no tenia rentadora al pis)
Jo encara no tinc rentadora al pis :-) Rento a mà, no és conya.
A mi em fotia molt rentar els llençols i els texans a mà... però s'havia de fer i es feia.
Segurament és un dels electrodomèstics que es tornen imprescindibles des que tens fills. No sé com ho faria ara si no tingués rentadora, amb dos ganapies que volen anar amb roba neta cada dia...
bona nit, j.
necessito llit...
Publica un comentari a l'entrada