divendres, 14 de juny del 2013
ara ser
M'anava molt bé sense pensar. He començat a pensar i, a més de no dormir, m'he encallat. Tot el matí en caiguda lliure. I només vull tornar a no pensar.
(01:41 del 15)
No em sento amb forces per fer, com voldria, una descripció del que he sentit les darreres vint-i-quatre hores. Potser en un altre moment hi podré fer l'afegit en un intent de descriure el que m'ha portat a deixar anar quatre frases que han estat un escapament a una situació emocional límit.
La vida, segons com, va massa de pressa.
Se'm fa estrany no pensar-me com a persona. Se'm fa estrany no pensar els altres com a persones. Entenc que qui se sent agreujat per un condicionant determinat el reivindiqui. Si no s'oblida, que els no afectats per aquell condicionant no són, d'entrada, enemics. Massa sovint, com a persona mascle, em sento agredit per persones femelles, que per defensar-se d'un global han d'atacar qualsevol particular. En qualsevol gest. I ja fa massa anys -mai seran prous- que defenso les persones. Amb i sense sexe.
No m'agrada gens l'orgull.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
No deixis mai de pensar, que és de les poques coses que podem fer lliurement...
Bon cap de setmana.
el que has de fer és pensar bé....pensa en altres coses
Probablement, si algú em caiés bé i li llegís un post com el meu se m'acudiria expressar-li pensaments assenyats com els vostres.
Us agraeixo la paciència que teniu de llegir-me i de deixar-me la vostra opinió.
Quan he escrit ha estat per necessitat de no desfer-me a la feina. Necessitava una vàlvula d'escapament per no petar. Lamento no redactar, ara, la descripció d'unes hores buides. Ho volia fer, però em sento molt cansat.
Sempre des que ho recordo he cregut que és important pensar i actuar d'acord amb el pensament, M. Roser, si es pot. Aquests darrers mesos -anys?- m'ha preocupat com es trena el pensament; què el fa d'una manera i no d'una altra. I això podria col·lidir amb el concepte comunment acceptat de llibertat. D'alguna manera, les darreres setmanes, m'han donat a entendre que hi pot haver una llibertat, pròpia i aliena, més completa des del no pensament verbalitzat. No m'és fàcil explicar-me perquè no tinc encara del tot clars els conceptes que hi juguen... potser més endavant.
No sé si t'interpreto correctament, joan gasull. Però què és pensar bé???
No em val cap tècnica de programació neurolingüística (PNL). Explica'm si de cas, com fer que els pensaments no s'enfrontin a una forma de vida que va a contracorrent... si es vol ser conseqüent.
Quan veig que començo a pensar més del que pertoca en bajanades, ràpidament em poso els auriculars i escolto la ràdio. Em va de conya.
fa anys que no em puc posar auricolars... tens sort, paseante...
Perdona'm. He posat el comentari sense pensar en tot el que havia de pensar. Ho sento de veritat.
no passa res...
:)
m'agrada que siguis lliure de comentar sense artificis.
Publica un comentari a l'entrada