Swetest Love Song. Simone White
No en podia ser conscient però li semblava que ho recordava de les vegades que havia sentit explicar la història: ell, en braços de sa mare, a la botiga d'ultramarinos de la veïna. La mare li preguntava: vols això? vols allò? ell s'ho mirava, i tornava a arrapar-se al coll de la mare. Ella hi tornava: què vols? I ell només tenia una resposta: cap cosa.
Després d'anys de pensar que no podria entrar al pensament del seu fill, ell li va demanar... t'agradaria si poguéssim anar a Roquefort? a veure com fan els formatges?
Per una vegada, la resposta no va ser m'és indiferent o és igual... va dir: podria estar bé. Aquelles tres paraules van obrir una escletxa. Portarem la via catalana molt més al nord.
imatges del web de camping les prades
2 comentaris:
No sé si el nen ets tu i ella la teva mare o si és algú altre. En qualsevol cas, un nen que demana anar a veure com fan formatges té molt de ratolinet. Jo de petit volia que em portessin a Hollywood, però vam anar a Tarragona, com cada estiu.
el del primer paràgraf era jo.
el del segon i tercer és el meu fill gran.
Sovint, des de fa un parell d'anys, no sé exactament els punts de connexió... no sé diferenciar què hi ha d'herència i què d'aprenentatge...
diuen que he d'aprendre a no culpabilitzar-me.
És fàcil de dir. I difícil de pair.
Publica un comentari a l'entrada