El matí ha començat mig cobert, mig obert; però cap a migdia han crescut castells i aviat ha amenaçat tempesta.
I hem tingut tempesta, elèctrica, important per quantitat d'aigua tot i que no he sortit del cotxe amb un vas mesurador per saber quants litres queien... Molts, segur, en molt poca estona i eren d'aigua i de gel.
Abans de la pluja he rebut el regal d'una bonica rosa groga.
Després, quan ha passat la fred, he trobat que els capolls encara broten forts a casa. Sempre més tard de Sant Jordi. Però no cal que sigui cap dia assenyalat per regalar una flor.
Sovint volem donar sentit -busquem referents a la memòria?- a imatges quan uns sola imatge, una sola paraula, pot voler dir tantes coses!
M'agrada mirar-me com brota el magraner bort. No sé -ni vull buscar- si la flor del magraner té significat. Només veig un arbust que era a punt de morir-se i que omple un raconet brotant amb energia.
Com el pruner primerenc, que en deu dies es va omplint de fruits i que no trigarà a deixar-se tastar.
Penso en com canvia l'aspecte del cel en poques hores. En com pot arribar a canviar, la nostra percepció de les realitats, de les nostres realitats, amb poca cosa. Sabent que venim sols, ni que ens pensem acompanyats. Volent soledats volgudes i emprenyant-nos amb les no desitjades. I sense veure que acceptar, i donar-nos temps, és la opció que ens permet que el cel faci el seu camí i nosaltres, el nostre.
7 comentaris:
sembla com si cada dia vivim les quatre estacions....encara que la d'estiu és la que menys
Aquí avui feia un fred de març, però el sol era brillant, fins al migdia que s'ha quedat tot gris, però ara torna a fer un bon solet. Els dies que fa vent el temps canvia en un tres i no res...
M'agraden les teves fotos de plantes i flors, i és bonic veure-les créixer i tens raó, no cal mirar el seu significat, n'hi ha prou d'observar la seva bellesa i, sí, qualsevol dia és bo, per regalar-ne.
I aquest cel tan canviant , fa el seu camí, com nosaltres.
a estones, quan fa solet, també dóna gust joan.
A Salt també ha fet molts canvis, M.Roser. Potser he escrit moltes obvietats, però per mi tenen sentit.
Bona nit a tots dos
La pluja del cel t'estalvia de regar la teva selva. Mira, uns cèntims que et queden a la butxaca. Espero que surtin bones les prunes, Culdolla, i que les puguis oferir a la teva gent.
Són molt petites però molt bones aquestes primerenques. Depèn del sol que faci, d'aquí deu o quinze dies ja estaran al punt.
has pensat en fer-te home del temps?
prou feina tinc a ser home sense temps...
Publica un comentari a l'entrada