esglai i no

Fa pocs minuts hem trobat que prop de les onze ja era una hora correcta per apagar la DS i anar a dormir. M'ha demanat si li llegia un tros de Peter Pan que fa dies que no ho feia. Estem al punt que els nens pensen que han matat Wendy perquè Campaneta de Coure els hi ha dit que era una amenaça. Arriba Peter i se'n adona que la fletxa no s'ha clavat. L'ha salvada el petò que ell li va regalar i que ella es va posar a la cadena al voltant del coll. L'escriptor aclareix que els nens diferencien la realitat de la ficció, però que per Peter tot és un continuum.

Sóc mig nen, sóc mig Peter i sóc mig Wendy. Potser també mig campaneta. Llavors, si el càlcul no falla, sóc un quart de cada. I quants quarts més? I quants mitjos?

Invento poc i, si ho faig, és inconscientment. Pateixo telepaties no desitjades i, de vegades, puc controlar els esdeveniments dels somnis. M'enamora la llengua però no sóc prou constant ni prou pacient per cuidar-la. Em preocupa la comunicació i no sé trobar-hi canals.

Tinc oportunitat de tornar a matricular-me. I ja sé que no tornaré a fer-ho en enginyeria informàtica. Potser... provaré alguna cosa relacionada amb la biologia. Microbiologia va ser la única assignatura de veterinària que em va apassionar.