Diuen que em prenc les coses massa a la valenta. Que sóc massa impacient i/o massa impulsiu. Penso que solo posar mesura en entendre el temps de reacció dels altres, i també en el seu temps d'assimilació i de viure. Penso que tinc estirabots, com qui més i qui menys en té.
No facis el que no vulguis per tu. Pensava que era una bona màxima.
En canvi, deixar-me anar lliurement sense pensar en els sentiments de ningú altre... encara em costa una mica. El paseante em diu en un comentari que "ens faràs tornar locus". No ho pensis pas. Aquest blog seguirà obert, perquè ja no sóc només en joan, en jota i el gatot; en culdolla ha nascut vell i més savi, més pausat. Més íntim encara que la versió íntima del gatot. I en serà, segurament, l'advocat del diable.
Però es tanca una etapa més. Ara, amb ganes d'al·legria. (sí, pere, jo també m'apunto a treure la ela geminada... quasi preferiria una ela germinada!)
Avui hem anat a una plaça màgica. Ja sabem com enganxar dos clips metàl·lics sense tocar-los.
Encara no sabem com fer la màgia de l'ànima. O sí. Però val més callar-la.
7 comentaris:
Tu quieto parao amb els blogs :-) És broma, òbviament. Pots obrir i tancar tot el que vulguis.
imagino que l'espectacle us ha agradat!
l'altre dia en una pel·li o una serie, no recordo, deien que de màgia n'hi ha sempre i quan un la vulgui veure.
petons!
no tancaré res, paseante: cada vegada que ho he fet me n'he penedit.
però les novetats més immediates es llegiran a un dels blogs antics. Encara no sé a quin... i seré jo, però parlant, amb veu baixa, d'altres coses...
Al final més que un espectacle ha estat un taller, Rachel. Hem estat a gust i jo anava mirant si et veia arribar. Cap al final s'ha aixecat un vent fresquet...
hauria estat bé fer una cerveseta.
Així que puguis... fes canvi de mòbil! :)
segur que ja tens punts per un de nou de gratix!!! :)
Va, culet, que la ela geminada (de fet ja és germinada: s'ha dobat) és una ela que traspua amor i comprensió, de ritme suau i vergonyós, i per això mateix a vegades és tan difícil de saber que hi és; sovint ens passen per alt les evidències :-)
... I l'ànima... és tan difícil de trobar... Trobar-li la màgia deu ser tota una vida.
si tu ho dius que hi entens pere, serà veritat... ja saps que no hi sento bé i, a sobre, cada vegada hi veig pitjor.
La màgia de l'ànima... és tot un altre tema. Em sembla que la he trobat dos o tres cops; potser ja he acomplert, doncs.
:)
Doncs tu veuràs, jo, que també tinc fama de ser massa "expeditiva" i decidida posaré el crit al cel si marxes, o escrius, a un altre lloc sense dir.ho a la Joana.
Ha sonat amenaçador?, és el que volia :)
:)
Publica un comentari a l'entrada