Mentres els vídeos fan el seu llarg camí de la càmera i el mòbil cap al conversor i després cap a l'editor, em paro a mirar-me. És un recurs que he usat aquests darrers dies: mirar-me des de fora per comprovar si em puc entendre, si algú em pot entendre. Entre altres coses, m'ha servit per posar a prova dos cops l'EPS del cotxe. I sí, funciona. L'EPS.
Podem no agradar a tothom. Podem no agradar a ningú. Sempre agradem ni que sigui una mica o en algun moment a algú. Fins i tot en algun moment a nosaltres mateixos. Ara no m'agrado. I no faig res per canviar-ho. Faig, o no faig, per allunyar-me de tot. Avui m'ho puc permetre i demà també.
Fuig! fuig! oblida aquest paio que res té de bo.
M'agradava més el gatot. Ara que torno a estar sol potser hauré de tornar a on era. D'on no he marxat mai.
5 comentaris:
Home, el gatot és molt gatot...difícil oblidar-lo...
:)
a mi també em costa.
Jo també em quedo amb el gatot :)
Bon estiu i felicitats amb retard!
No tornis a canviar de blog que ens faràs parar bojos :-) El Gatot eres més tu, però ara ja m'he acostumat al Culdolla.
serà el que serà...
i els i les que voleu llegir i comentar, sabeu que hi ha en joan a darrera.
te'n recordes d'aquell que nedava?
:P
petonets!
Publica un comentari a l'entrada