Els dies que he fet da vacances des que va començar l'any han estat més per disposició de l'estat d'ànim que per la realitat de tenir dies pagats i sense obligació d'anar a la feina.
En un altre moment hauria pensat que havia començat les minivacances divendres passat. Però de fet les començo demà. Seran minivacances a mitges perquè no hi serem tots. Encara no sé què farem. Tenim feina a casa i també temps per sortir de casa.
Ahir vaig arreglar per tercera vegada una canonada que perdia. Sembla que aquest cop ho he fet bé. Demà aniré al oftalmòleg. Uns episodis que es repeteixen en el temps però sense una cronologia exacta i sense cap motiu aparent em porten a una consulta de la qual no espero gran cosa.
Necessito una migdiada que fa dies que no faig. Després miraré entre el munt d'activitats gratuïtes quines poden ser atractives per un petit diable. Les consensuarem. Perquè la txalaparta tastada via youtube va ser que no. Tota una sorpresa venint d'algú que s'apunta a tot.
Ens fem expectatives del que agrada a un altre des de la nostra pròpia percepció. Sovint equivocada.
Aquesta nit un oracle estrany ha contestat preguntes. Ara sé que qui no em vol fer mal no respondrà altres qüestions. També sé que hi ha dosi de deixadesa i d'anar fent. No em sap greu. Ja he trobat la meva tranquil·litat. I el meu camí de tornada.
4 comentaris:
Que bonic, molt bonic, molta vida, ja saps, amb un pessic de tot, alegries i tristeses, per això el trobo tan proper...
jo no el trobo bonic, zel;
desestructurat, mal escrit, i amb un fons divagador que no afronta la realitat: com jo mateix.
se m'acut que si el trobes proper és perquè em mires amb bons ulls i prequè de sinceritat no n'hi falta. Ni que m'he quedat per escriure paraules que no calen.
Fins i tot t'angoixen les vacances. Coi de Culdolla :-)
PD: Lo de la txalaparta se m'escapa.
Quan ho vaig escriure, em sentia encara angoixat per una necessitat física i emotiva que s'ha anat reconduint tota sola.
Lo de la txalaparta... el gatet petit és molt receptiu a les sensacions; vaig pensar que li agradaria anar a un concert que feien unes germanes basques a prop de Girona. Abans d'anar-hi (que havíem de fer malabarismes d'horaris) li vaig deixar fer un tastet pel youtube... i em va sorprendre dien-te me que allò, no li agradava gens...
:)
Publica un comentari a l'entrada