seduït

Passar del plor a l'orgasme pot ser només cosa de la màgia de la certa confiança: un miracle pel sord-cec que es troba astorat a un escenari que ha deixat -si mai ho ha fet- de comunicar-li res.





Nou de febrer,
port de Marsella,
a l’Alger,
encara esperen.

Es capvespre
la mar s’esvalota.
Pressentiment
a prop de Menorca.

No hi ha cap llum
allà a ses roques.
Senten cruixir
de matinada.

Capçanades
que són un neguit,
fins que un crit
desperta deveres.

Pressentiment,
un perill que amenaça,
i sa gent corre
descalça.

Caic a la mar,
m’agaf a una seca.
Veig un refugi
que és una cova.

Aquí dins
me passa una vida.
Demà matí
demanaré ajuda.

No hi ha ningú,
un silenci que espanta,
trossos que suren
i que la mar estampa.

Deu de febrer,
a prop de Menorca,
a l’Alger,
encara esperen.

Lletra de 400 milles, 17 nusos, 24 hores agafada aquí.

*********************************************************
***

"Pensa que tu ho tens més fàcil. Tens avantatge, perquè tu ja ho coneixes. El que ha nascut sense sentir ha d'aprendre tot des de res."


Com poder explicar un viure que no saps explicat per ningú? Resumir en minuts, hores o nusos el que vas vivint una part important d'anys de la teva vida?

Si sabés escriure, si sabés expressar-me, comunicar-me... en aquesta llengua i en aquesta gramàtica que encara tenim comuna... i que noto com es difumina, com es va desfent i va desfent la geografia del meu pensament, les estructures de la forma d'entendre la vida com ha estat fins ara...

Sí que tinc avantatge si comparo amb qui no coneix ni els mots, ni les lletres ni els sons ni les estructures. Però els que es troben en aquesta situació encara poden trobar algú que ho ha estudiat i que els podrà recolzar o acompanyar. I els que fem el camí de la desestructuració? Qui ho ha estudiat això?

Anem perdent a cada minut.

Recordem -i ens recolzem- en la lectura per sentir-nos no tant sols. Per no perdre-ho tot. Però així que l'oralisme s'escapa, socialment quedem aïllats. Cada dia una mica més. Perdem les arrels i ràpidament la empatia. I quan es desestructura el llenguatge social es desestructuren les idees que el fonamenten. I amb les idees, la base de la relació.

No sé cap on continua el camí. M'espanta el futur que pugui venir. Busco i no trobo pistes. Podré aturar-ho al punt on sóc ara?

Aquest nus és molt complicat. 

***

*********************************************************

És molt difícil, per jo, mesurar ses emocions.
I més quan noltros sabem que tu ets especial.
Anirem a passejar, ben abrigats, agafats de sa mà.
I voltarem rodejats d’animals i ennuvolats.
Saludarem tots ets ocells que ens miren,
que vagin passant, que vagin passant.

Hola passerell,
mira un estornell,
passa un verderol,
guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
un puput que quasi ens pica.

No som un mostrador ni vull cridar s’atenció,
tenc dret a caminar amb tu as meu costat.
Me mires als ulls, tens tantes coses per dir,
cantam una cançó i així mos ho deim tot.
Es dos aprenem junts, me mostres es teu món,
me presentes ets animals, que un dia em vas pintar.

Hola passerell,
mira un estornell,
passa un verderol,
guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
un puput que quasi ens pica.

lletra de Quant xerres amb ets ulls d'aquí.

Els originals aquí (myspace) i aquí (blogspot).