festival i no n'hi ha per tant

Ahir vam anar a veure, els gatets i jo, una exhibició de curtmetratges dins la programació del 25è Festival de Cinema de Girona.

Hi anàvem amb la intenció de visualitzar 14 curtmetratges de vídeo-creació (?) en una de les primeres activitats gratuïtes que s'organitzen fins demà. En vam veure cinc, després dels quals els organitzadors van fer una pausa per fer una copa de cava (calia?) i nosaltres tres, després d'un breu intercanvi d'opinions, vam decidir que ja en teníem prou.

Si no hagués anat amb els nens, probablement hauria esperat -com a poc- fins la segona pausa. I potser hauria fet una copa de cava per amortitzar el cost del pàrking. Però vaig veure clarament que ells no estaven gaudint gens ni mica de l'espectacle i vam marxar.

Quan anàvem a buscar el cotxe em van comentar espontàniament les impressions que havien tingut. Vam coincidir en valorar quin dels cinc ens havia semblat millor. (potser en un altre moment, si el trobo a la xarxa el penjo)

I vaig sentir-me enormement satisfet de veure que tots dos han après a observar a més de mirar. Em van comentar: "està clar, que a part de nosaltres, la gent que hi havia eren els que havien fet els vídeos i els seus amics".

Em va sorprendre la seva clarividència. I també que s'estranyessin de veure quant en sabia jo de vídeo. On ho has après tot això?

Els hi vaig dir que veia molt de vídeo maldestre a la xarxa, als blogs... molt de vídeo casolà. Com els que he fet jo, com els que han fet ells per treballs d'escola...

Però vist el que vam veure, potser ens plantejarem l'any vinent presentar-nos nosaltres també a concurs. Perquè em sembla que no quedaríem pas dels darrers.

Avui hem tornat a la selva. Un escenari que potser ja voldrien alguns dels autors d'ahir...