Li deien Montse i era de Sabadell. Filla d'un carnicer que estiuejava cercant arrels d'arbre per fer escultures impossibles. I d'una dona que em donava lectures d'adults entre corbes sensuals. La Montse era un vailetot. M'agradava. No recordo que em fes gaire cas. Però sa mare era molt amable.
Encara en recordo la olor. De la mare. I de la filla. La mateixa i diferents.
I la textura de les arrels, suaus, que treballava el pare. Carnicer, de Sabadell. De la Montse, la recordo fent de portera en un partit de futbol.
Aquestes reflexions seguiran després de la publicitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada