que se llama soledad. joaquin sabina
Twitter és un país ple de persones soles.
El 2008 va ser el millor any de la meva vida. No me n'he adonat i ja n'han passat cinc. I part d'aquests cinc els he volgut viure pensant que la ressaca del 2008 encara eren moments de glòria.
Em vaig equivocar. És el que passa quan t'enamores: distorsiones la realitat. Res no era tant perfecte, ni l'amor tant sincer, ni les follades tant fenomenals. Però per mi ho van ser. Jo sí que les vaig viure així. Malgrat que els darrers quatre anys hagin estat una pèrdua absoluta de temps...
Em dol haver estat prou estúpid com per fer cas al cor. Vaig voler creure les mentides que jo mateix vaig crear. (M'hi van ajudar, sí. Però sempre havia sabut dir no, i ser conseqüent)
Aquest any vaig plantar maria i quan he anat a buscar la collita hi he trobat bolets.
Així em sento: enganyat i estafat. :)
Sí que hi ha culpa. Les coses no passen per natura i qui ho pensi així és que s'ha quedat ancorat als 14 anys i amb poca base científica.
Fa son. I espero oblidar-ho tot ben aviat.
1 comentari:
Qui sap els efectes que tindràn aquests bolets si t'els menges, potser no tenen res a envejar a la maria ;)
Publica un comentari a l'entrada