dimecres, 6 d’abril del 2011

del que és normal

No em trec de sobre una tos que no s'acaba d'estovar. La darrera nit he pogut dormir però no em marxa la rajera ni el dolor muscular. I la febre va i ve.

Ahir va tocar metge i veure els resultats d'una analítica completa. Quan no respons amb normalitat als tractaments que et donen, ho busquen tot per si troben alguna cosa. I si ho busquen tot, alguna cosa han de trobar.

(aquest matí a la cafeteria de la feina)


- tu te l'has feta mai la prova de la sida?
- no; creus que me la hauria de fer?
-dona... quan la sida estava en franca expansió, "deien" que era important que els grups de risc i els que feien pràctiques de risc, se la fessin. Jo sempre he pensat que lo normal seria que se la fes tothom. Algú pot ser fidel a la seva parella i un dia, a una festa o a una disco coneix algú i té una relliscada. Igual la pilla (aquesta o altres de transmissió sexual) i abans de saber-ho li passa a la parella que creu que està fora de tot risc...
-tiu, quin iuiu... ara m'has fotut la por al cos.

Sense haber fet massa pràctiques de risc -viure és pràctica de risc?- me la faig cada sis mesos. Per mi i per les persones que estimo. Ara ja hauria tocat però l'analítica era tan completa que ja incloïa el treponema, la hepatitis B i C i el VIH. Tot negatiu, com sempre.


Però... sí que han trobat colesterol, àcid úric, massa neutròfils i massa poc limfòcits. També el metge em va posar la por al cos. Toca canvi de vida. De les coses normals del cada dia. Fa setmanes que he començat a canviar coses normals del dia a dia. Poc a poquet. Ara, des de fa quasi 48 hores he eliminat ingestes sòlides i líquides habituals. No m'obsessiona però tampoc li trec importància. Encara fumo, però ja veig proper el dia de deixar-ho. Tot de cop, però, no pot ser.


Surten també nous reptes a la feina.


Tinc ganes de trobar-me bé. Ho provaré a la meva manera durant un mes... i després, ja veurem.

6 comentaris:

Garbí24 ha dit...

si guanyes a la teva ment....guanyaràs la resta

Joana ha dit...

Vas per el bon camí.
Per cert, si prens mesures abans, potser no pateixes per la parella. És a dir, condonets, que no faltin!. :)
Espero que acabis de millorar.

culdolla ha dit...

és cert que tot és al cap, garbi.

no encetaré la discusió dels condons (tu en fas servir de condons femenins?); seguiré sense usar-ne: em refio que qui m'estima ja vigila per la meva salud.

aquest matí m'he llevat millor, malgrat haver passat una mala nit. :)
coses de la vida!

Joana ha dit...

M'agrada, ja tenim el nostre primer "conflicte" :)
No és el mateix....

Rachel ha dit...

Voler-se trobar bé ja és un gran pas, crec, el més important!
Una abraçada!

culdolla ha dit...

sí, Rachel: tot és dins del cap i cal aprofitar els bons pensaments. Bona nit, bonica. Espero que hagis volat a gust.