psicosomàtic

Potser sense cap estímul extern o intern el refredat hauria fet igualment el seu curs (la seva cursa? -maleïda motogp...-).

El cas és que després de dies amb estrès abundant, somiant programació de la feina i somiant que ens quedàvem a dormir a les taules de la feina, divendres vaig petar -però vaig aguantar prou- i ahir veig estar tot el dia fet una merda.

Els darrers emails, la darrera trucada, els missatges a mòbil i a altres tecnologies... m'han ajudat a curar el costipat? Segurament han endolcit l'estat de l'ànima i han ajudat a no resistir-me tant a la realitat. Avui encara estic molt tapat i la febre aguanta; el menut sembla que ja ho ha passat i el gran em sembla que té els primers símptomes. Avui que -fa tres dies m'hi veia amb ganes- volia anar a la platja a parar el sol i a fer volar un estel, he decidit prevenció i no forçar la màquina ni posar a prova les defenses. Fem dia casolà. He sortit a buscar l'Ara i a encarregar la meva còpia de Pa negre. Hem llegit. Hem fet poca dosi de DS i d'internet (ahir ni vaig poder ni vaig voler controlar-los). 

Entro a buscar definició i info de psicosomàtic. (2)

Em sorprèn trobar el "rubor" com un efecte i expressió de reacció psicosomàtica. Immediatament em va al cap la imatge de'n J. En J. ha estat treballant amb nosaltres un mes i mig. Ha estat treballant mitjançant un conveni establert entre l'empresa i una entitat de suport a persones amb discapacitats psíquiques. Quan en J. va entrar, la companya que sol absentar-se estava absent i jo al seu lloc. Els primers dos dies vam estar colze a colze i em sembla que li vaig caure bé. En J. és una persona carinyosa que només necessita que se li respecti -com tots- el seu temps d'aprenentatge. El conveni que regulava la relació ja establia que no hi havia relació laboral: era com fer pràctiques per aprendre els costums, els horaris, els mecanismes d'una feina "normal".

Aquesta setmana se li va acabar el conveni i dijous, companys i companyes van decidir fer-li un detall de comiat i una "postal" que era una foto de tots. En aquella foto jo no hi sortia perquè va coincidir amb un dia que estava de baixa. En J. no s'ho esperava i quan li vam donar el detall (un joc per la Nintendo) i la foto signada al darrera per tots, es va emocionar i es va posar supervermell... super-ruboritzat.

Em sembla que en J. ha estat a gust amb nosaltres. Espero que en tingui un bon record.

Miro dins els meus records. Busco entre les empreses on he treballat els darrers deu anys. No sé si en cap d'elles s'hauria sentit igualment acollit. I respectat. No sé quines reaccions psicosomàtiques podia haver tingut. Recordo les meves.

Ara toca una mica més de repòs. D'aquí una estona farem galetes casolanes. Despenjaré la quarta maquinada d'aquest capde. Prepararem les bosses de demà. I ens mirarem abril amb un somriure i il·lusió als ulls. Com si estigués per encetar.