Aquesta tarda passejava per Girona, fent temps i sense haver dinat, badant entre aparadors
de tota la vida i botigues que no coneixia. He entrat a una botiga del carrer Nou a embadalir-me amb aromes i textures possibles o previsibles. Quan anava a pagar he demanat si feien el descompte del club super3... però m'han dit que en tot cas havia de ser amb la seva targeta, que no caduca. Ho han aclarit quan els hi he dit que potser feia 6 anys de la darrera compra.
Em venia de gust fer i fer-me un regalet.
Fa uns dies en vaig tenir un altre.
Pensant en mi, pensant en els propers dies, pensant que estic content d'aquest mes d'abril... m'he assegut a seguir badant una estona a la terrassa d'una cafeteria. He demanat quin sucs tenien i m'han recomanat el suc del dia que estava
d'oferta: a 2,50 eurus. A dos cinquanta? (a quin preu deuen estar les no ofertes?)
La veritat és que era bo i se m'ha posat molt bé.
Després, a casa, els nens m'han preguntat si faré molts dies més de dieta. Potser no és una dieta... potser és menjar d'una altra manera. Potser l'allargaré 7 dies més... potser un mes i 7 dies més.
Trobo que està bé poder fer coses diferent de com
s'han he fet sempre. Pensar coses de forma diferent, també. I poder raonar i explicar que no sempre tothom és igual. Que podem anar fent coses, o pensant-les, que ens facin sentir millor. I que facin sentir millor també a qui és a prop nostre.
5 comentaris:
Fantàstic! Jo enyor poder arribar de nou a aquest pensament. El tinc tan enterrat que les arrels em comprimeixen les òrgans i, tot i així, no tinc força per posar en pràctica el canvi.
els canvis són necessaris i de vegades els fem reals i tot....
en el meu cas va ser voler-ho conscientment, Vida. No sé on aniré però m'agrada el camí.
provo que sigui així, garbi24.
Va bé fer petits canvis, gaudir una miqueta de la vida, ni que sigui a 2,50 el suc d'oferta (lladres).
PD: El regal és un roser? És que no hi entenc massa de flors.
els que he fet fins ara han estat petits i grans, paseante;
i sí: el regal és un roser amb dues roses, que ara ja en té cinc o sis més que van naixent. Em va agradar un regal viu.
Publica un comentari a l'entrada