Parlar del que coneixem

Quan vaig viure a Còrdova vaig pensar, jove com era, que hi havia trets de conducta, relacionals, que diferenciava la gent d'allà i la de aquí. Va ser una conclusió que vaig treure ràpidament i que vaig anar alimentant els 5 anys que hi vaig viure. Em deixava sorprendre per les diferències que en aquell moment podia fer entre el que descobria i el que imaginava que sabia de la "gent d'aquí". El meu imaginari em deia que els cordovesos eren d'una manera i els gironins d'una altra.

És clar que si hagués anat a estudiar a Saragossa o a Lleó probablement hauria fet unes suposicions semblants, ubicant-les en escenaris diferents i no sé si em conclusions gaire diferents.

Després, quan vaig tornar, vaig conèixer moltes altres persones d'aquí. I em vaig adonar que les persones som diferents i semblants vagis on vagis. Moltes, diria que la majoria, se senten còmodes si se senten integrades en un grup. Si senten el recolzament d'altres en allò que elles mateixes pensen. I sovint, el silenci dels altres -o la seva no contradicció verbal a les nostres paraules o actes- ens porta a pensar en la proximitat de pensament, de percepció, de sentiments.

Em sobtava, i encara em sobta, com de diferent pot ser el sentit de la paraula i del sentiment d'allò que en diem amistat. 

Quan algun concepte em fa barrinar massa, acostumo des de fa uns anys a buscar-lo al diccionari. L'alcover-moll diu de l'amistat:

AMISTAT f.
|| 1. Sentiment afectuós envers d'altri, independent dels lligams de parentiu i de l'atractiu del sexe; cast. amistad. Esquivadora cosa es amistat de fembra, Llull Blanq., cap. 27. Fou feta gran amistat entre les unes gents e les altres, Pere IV, Cròn. 53. a) Fer amistat o posar amistat: establir afecte mutu (Mall., Men.). «Jo no sé com ho faria | per porer posar amistat; | li enviaré un brossat | i li brindaré sa fia» (cançó pop., Ciutadella).—b) Fer s'amistat: reconciliar-se (Mall., Men.).—c) Fer l'amistat: besar la mà en senyal de respecte (Barc., Valls, Reus). Si s'alsa de potes m'arriba aquí dalt a la butxaca de l'armilla, que m'haguera pogut fer l'amistat, Vilanova Obres, xi, 106.—d) Fer amistat a qualcú: fer favor. Feume aquesta amistat, Lacavalleria Gazoph. Per voler fer amistat al fundidor no succehís lo que diu nostre refrany: «Qui son enemich plany, en ses mans mor», Barra Artill. 32.
|| 2. Concubinat. Atesa sa amistat antiga que tots sabem que lpolit te ab la Emperadriu, que la prenga per muller, Tirant, c. 480.
    Refr.—a) «En les enfermetats se veuen les amistats» (Maestrat).—b) «Per dir les veritats, perden les amistats» (Torra Dicc.); «Cantant les veritats, se perden les amistats» (Barc., Manresa); «En dir ses veritats, se perden ses amistats» (Mall., Men.).—c) «L'amistat a una part i els interessos a una altra» (Cat.); «L'amistat d'un costat i l'interés d'un altre» (Ross.); «S'amistat a una banda i ets interessos a s'altra» (Men.); «S'amistat a una part i es doblers a s'altra» (Mall.).—d) «Amistat per interés, no dura, perquè no ho és».—e) «Amistat ressuscitada, botxiner mort» (Cat.).—f) «Com més amics més clars, i l'amistat més dura» (Aladern Dicc.).—g) «Es doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat» (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.: əmistát (pir-or., or., bal.); amistát (occ., val., alg.).
    Etim.: del llatí amīcĭtāte, mat. sign.

De vegades, el diccionari no em soluciona el dilema d'entrada perquè em dona tantes possibilitats que el que m'aclareix és que cada persona deu triar com a més important una definició més que no pas una altra. I en fer-ho així, i potser no explicitar-ho gaire, podem estar usant el mateix mot per referir-nos a coses diferents  i viure en el miratge de la cohesió, de la proximitat, i no adonar-nos de l'error fins que es produeixen circumstàncies que necessiten el compromís pròpi i d'altri.

Fa anys el pare em deia: "per passar-ho bé, no costa gaire trobar amics; és quan van mal dades que saps amb qui pots comptar."

Entre mig, hi ha tota la gama de relacions que fluctuen entre la coneixença i el carinyo; entre el rebuig i l'amor. I, encara, aquelles relacions que poden fer conviure totes les games de sentiments i sensacions en determinats períodes de temps. 

Amb el temps, la meva forma de pensar ha canviat. També la forma de sentir. Fins que trobes a alguna o algunes persones amb les que saps que el que tens en comú és molt més intens que les diferències. I a més pots entendre que les diferències poden acabar enriquint la relació. No és fàcil ni passa amb tothom.

Però algunes vegades, passa.

Així com cada un triem el significat de les paraules, o aquella definició que ens resulta més còmoda per actuar-hi amb una certa coherència, també cada un triem el grau de respecte que ens mereixen els altres -globalment o particularment- i decidim com actuem en cada circumstància. Cada un tenim alhora unes necessitats, físiques i emocionals, que poden ser molt o poc coincidents en intensitat o en temps d'acció i de reacció. També depèn de nosaltres saber o voler acompassar les intensitats i els tempos. El que ja no depèn de nosaltres és  la percepció aliena. Em diuen que és frustrant tenir la sensació que no em donen prou, o que no em donen el que jo espero o necessito. És possible que algunes vegades pugui -o hagi pogut- semblar massa exigent. Però la veritat és que malgrat les aparences no espero més d'allò que m'arriba. I sovint m'arriba molt més d'allò que espero. I jo, clar, també tinc els meus tempos.

Conscient de no estar gaire integrat en usos i costums ben vistos, provo la coherència i el respecte com a base. I em deixo dur per la curiositat i les ganes de viure. Amb qui hi vulgui ser.