Si descomptés els somnis, què em quedaria?
Res no puc fer per fer aquest món diferent,
per més diferent que faci el meu món a flor de pell.
Res no vull fer per fer aquest món diferent,
perquè cap ambició tinc més enllà de la meva pell.
I em deixo la pell a cada fregada. Quina ambició tan limitada...
Si descomptés els somnis... què em quedaria?
4 comentaris:
Segur que més coses que no penses.
Els somnis no es poden deixar, mai.
No pateixis, a cada refregada la pell torna a créixer, poc a poc, però ho fa.
Bona estrena de setmana.
les refregades son les que et faran forta....fan mal però són necessàries
Jo avui et canvio el títol del post: enlloc de si, m'encanta poder escriure sí, en afirmatiu enlloc de condicional. Una besada, cul d'olleta!
hi ha moments que només em queden els somnis, Joana; són aquells moments que deia en Serrat (...i que hacen que lloremos cuando nadie nos ve);
aquest ha estat un capde de convalescència. Avui ens hem pogut llevar sense presses, hem anat fent "com la gent normal". Ens hem trobat força bé i les circumstàncies han ajudat.
Avui és un dia important per mi. Estic molt content. Però a principi de la tarda, m'ha tornat la tapamenta de pit, el mal de cap i la febre. Ara no m'hi veig.
No sé si ho has escrit a consciència o ha estat un error de picatge, Garbi24: és cert que sovint em surten escrits femenins... estic orgullós de tenir la meva part femenina força desenvolupada; però malgrat jo mateix, sóc home i no tinc massa ambició de tornar-me fort. Ni segurament possibilitats, a aquestes alçades. Segurament les ensopegades i els genolls pelats ajuden a fixar-s'hi més quan aprens a caminar. Però també es pot aprendre a caminar sense pelar-se els genolls. Buff... la febre!
Estic amb l'afirmatiu, Vida. Ara sí. Però em fan mal les costelles, els ulls, l'esquena... em vaig a estirar.
Publica un comentari a l'entrada