Tenia un mal concepte de l'abstinència. Per mi, l'abstinència anava lligada al dolor, al desig frustrat, a l'ansietat... I així l'havia viscuda algunes vegades quan l'abstinència era física i emocional alhora.
Les meves darreres experiències abstinents però, no han estat doloroses. Potser perquè hi ha hagut una acceptació prèvia. El cert és que no he notat necessitat ni dependència. No diria la veritat si no acceptés també que a moments penso en el que no tinc i que estava acostumat a tenir. Però hi puc pensar sense gaire neguit o gens, depèn dels casos.
La vida és ara i aquí. Demà, qui ho sap? Voldria tornar enrere? Sí. M'agradaria tornar enrere i fer i viure les coses diferents, d'una altra manera. Si més no algunes d'elles. Però això ara no és possible. Si més no, no és possible fins que comenci a descomptar anys. Potser aquest final de mes en descompti un en lloc d'afegir-lo.
2 comentaris:
Qui no ha pensat mai: "Si tornés als 18 anys amb el cap que tinc ara..."? Però hem de viure amb l'edat que tenim, i encara som joves, coi.
Sí. Però jo començaré a fer-me més jove.
:)
Publica un comentari a l'entrada