postres de comiat
Sopava amb els nens i hem vist un tros de l'espai terra; en algun moment han parlat de la radioactivitat al Japó. Els hi he dit que a casa no tornaríem a menjar peix, si no era peix de riu i del país. Primer s'han sorprès, però després ho han entès. Després en Molina ha parlat de la volta al món en vaixell, de la emoció del retrobament dels tripulants amb les seves famílies després de tres mesos. He pensat en els meus darrers tres mesos mentre donava voltes a quatre fulles d'enciam al plat. He pensat que m'agradaria sentir emoció de retrobament i, alhora, que tot està bé com està.
De la meva darrera determinació han passat vuit dies. Se m'han fet llargs i han passat lentament, però sense angoixa. Estava convençut -abans- que no podria físicament assumir el repte sense ajuda. Ara sé que puc. I em faré cas durant un mes. Fins i tot, aquesta tarda llegint un llibre, m'he plantejat posar el llistó una mica més alt. Ser una mica més lliure. Puc posar un repte més durant 11 dies dins aquest mes. La idea m'ha seduït. Ni demà ni demà passat no puc començar. Però divendres sí. Tinc dos dies per decidir-ho. Tot i que em sembla que ja ho tinc decidit.
M'agrada pensar que puc fer-ho. I tinc el convenciment que serà una experiència única. Potser, aquest més d'abril serà definitivament especial.
4 comentaris:
Amb força, pots amb moltes coses!
El mes d'abril és un bon mes per fer complir propòsits.
Un petonet
pot costar...però no s'ha de llençar la tovallola....
La primera impressió que he tingut després de llegir-te (sense haver mirat la foto dels postres)és que o estaves a dieta o volies deixar de fumar. Ara que veig la paraula "comiat" sota la foto, ja no en tinc cap dubte. Sembla important per tu, per tant, t'envio ànims i força.
No és la força el que més em caracteritza, Joana; i quan he volgut o han volgut fer-me fer les coses per força, gairebé mai han sortit bé. Una abraçada.
Penso que si et proposes fer una cosa i t'estàs exigint més del que pots fer, és lícit llençar la tovallola; em sembla més estimulant saber que puc abandonar que no pas haver de seguir per pebrots. Gràcies per comentar, garbi24.
Serà que llegeixes bé entre línies, Sònia, perquè t'hi has acostat molt. No ho havia explicat més clarament perquè em feia una certa vergonya. Avui fa 10 dies que vaig deixar el cafè, el tè, la llet, l'alcohol de tot tipus, el porc, la vedella, els embotits, quasi els formatges... i la meva decisió és la de seguir així, com a poc, vint dies més. Ara m'he plantejat anar una mica més enllà i fer un dejuni complet. La primera idea era de fer-lo d'onze dies, però circumstancies familiars potser l'escurçaran a vuit. No és cap dieta ni deixar de fumar (tot i que no menjaré i tampoc fumaré). M'ho plantejo com un camí cap a un grau més de no dependència, un grau de llibertat. Un camí que he de fer sol. Però gràcies pels ànims.
Publica un comentari a l'entrada