esgotat

M'he llevat molt tapat; necessitava mocar-me i el color groc-verdós del moc m'ha dit que hi havia infecció. He preparat esmorzars i berenars d'endur, he llevat els nens, hem esmorzat plegats. No m'hi veia. Els he dut prop d'escola. Ha estat arribar a la feina, avui que havia de substituir una companya en atenció al públic i havia de fer la seva feina i la meva i no podia. Se m'ha anat carregant el cap i el pit. Físicament no podia. Una companya m'ha donat un sobre d'ibuprofè. Les següents dues hores han estat fatals. No podia passar trucades sense equivocar-me. No retenia els noms. Incapacitat de seguir ordres lògiques. Després m'he refet una mica. No sembla que ho hagin notat massa però jo em moria. Cap a migdia he pogut tornar a una certa normalitat. He fet la meva feina i la de la companya absent. Tot el matí sense mirar el correu ni cap moment de pèrdua de temps. A les tres ho tenia tot fet. He sortit a menjar un bocata al carrer. He anat a la cafeteria de baix a fer una birra. Vint minuts i tocava la prova. Ens donaven dues hores. He enllestit en 18 minuts. No he revisat. Volia marxar. Havia de penjar una maquinada i passar pel súper. La mare dels nens em va fer el favor de dur-los a la piscina i tenia una mica de marge. Els recullo. Estic content perquè la prova ha anat bé. Els hi dic. Mentre som al cotxe em truca el cap per dir-me que no cal que dilluns vagi a treballar. Tant malament ho he fet? Em diu que no cal que hi vagi fins l'hora de l'entrevista. Arribem a casa. Miro la web. He quedat el primer d'aquesta prova. Els nens estan molt contents i ho expressen com saben. Mirem de relaxar-nos una estona. Parell de mails. Cansat. Preparo el sopar. Dos cafès i dos capítols. Ullada als blogs. Em cau el món a sobre. Em fa mal tot. Estic esgotat.