Me'n vaig a la cita prèvia. No en tinc ganes però s'ha de fer. La cita del matí, asèptica, com calia. Odi latent, ignorància manifesta.
No m'agraden aquests sentiments. Però no n'hi ha més. Falta menys per emigrar. Queda menys per tornar a començar. I, encara, abans no s'acabi el mes, més cites concertades. Per lligar el proper setembre.
El que cal, cal. El que vindrà, serà sorpresa. Em deixaré encuriosir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada