El més menut ja és tot un veteranu! Serà el quart any que surt a cremar. Una jova promesa per calar foc al que calgui...
Diumenge vam anar a l'assaig. Curset de formació pels nous i refrescar conceptes pels repetidors. Tots tres vam aprendre coses.
Tinc ganes de sentir els tambors. De vibrar amb l'espetec de trons i la xiuladissa del foc. De veure les cares d'al·legria d'acabar un trajecte que es fa en cinc minuts després d'una hora saltant i cremant. Tinc ganes de quedar-me, aquest any sí, a ballar el fi de festa. O a mirar com el ballen.
Divendres esteu convidats i convidades...
el de la cama trencada ballarà el foc com el sap ballar.
2 comentaris:
Si no fos...
per la distància, perquè treballo, i per l'ensurt que et donaria!
Gaudeix!
Ja t'ho he dit fa una estoneta. Els gironins sou una colla de sorollosos :-)
Publica un comentari a l'entrada