No m'ho espero i em regalen un somriure.
No en faig prou amb el somriure, ni amb què em premin el braç. Són aspirines que calmen els símptomes. Són gestos amables que em deixen mirar diferent.
Enceto quatre dies de vacances. Esperaré que inventem alguna cosa per celebrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada