si ho demanes...

Em vas dir: "si poses música, que sigui rock per despertar-me o pop per clapar-me"

Et vaig dir: "tinc un CD que té les dues coses... tu tries si et vols clapar o et vols despertar".

Mentres sonava jo anava seguint el compàs amb els dits i ell, estirat, amb el peu. No es va clapar tot i que alguna cançó li va permetre tancar els ulls i deixar-se anar.

Feia tramuntana. I els colors eren ben vius.

Vam dinar i vam parlar. Del futur immediat. De tornada, vam seguir amb el mateix CD dels rollings. Un va arribar clapat.  Però cada un vivim diferent cada moment.