Llegia entrebancadament les paraules que va traduir en Marià.
Quasi no en seguia el fil però qui escoltava reia les gràcies d'un pare maldestre i poc coherent que havia viscut a la imaginació d'un escriptor.
No calia que ell entengués res... n'hi havia prou que els menuts encara l'escoltessin. I malgrat ell, seguissin aquella història tan fasciculada...
Peter Pan era a punt d'endur-se'ls.
1 comentari:
:) he, he, molt bo...
Publica un comentari a l'entrada