Sovint, quan poso el mòbil+despertador, el paratu em diu: "temps restant per a l'alarma: 4 hores 21 minuts". O "... 5 hores 31 minuts". O...
Quan ho llegeixo, em sento malament. Penso que hauria de dormir. Les hores que calen. No sé fer vida sana. El que arreglo per un costat ho espatllo per l'altre.
Penso si arribarem a ser biònics... el vibrador+despertador integrat al cos, la descàrrega d'endorfines a voluntat... les regles més de bon portar i les angoixes resoltes posant un dit al tercer ull. I les alarmes? Potser a cada cigarret fumat o a cada "morro de cerdo" engolit, ens surti a la pantalla visual o acústica: "temps restant: 12 anys, 6 mesos, 12 dies, 8 hores, set minuts..."
Clar que després de cada polvo ens sortirà l'antialarma: "heu recuperat to vital; temps restant: 12 anys, 6 mesos, 23 dies, 15 hores, 18 minuts."
Em sembla que seguiré dormint només el que calgui. I llegint com menys millor els missatges que em digui la maquinota+despertadora.
5 comentaris:
:)
seria agónic viure sabent la data de caducitat que tens , encara que al pas que va la ciència...
petons i bona nit!
bona nit a totes dues;
no em preocupa gens la caducitat, Rachel: mentres hi som, hi som més o menys. Després, només hi haurà la memòria de qui en tingui.
Petons sense peus inflats encara.
Dedueixo que has de menjar "morro de cerdo" i fumar mentre fots un polvo. Per equilibrar el temps que et queda de vida, més que res. Això sí, queda una mica cutre posar a banda i banda del cap d'ella un cendrer i una safata amb llaminadures de porc :-) Oi que no ho fas?
:)
gràcies per fer-me somriure, company.
Publica un comentari a l'entrada