imaginaris

Ahir i avui, a la feina, m'ha tocat fer la feina de dues i la meva. I encara durarà tota la setmana. No em queixo: faig la feina de tres pel preu d'un i fins on arribo. Una d'aquestes tasques em porten a agafar un vehicle i fer trajectes relativament breus. Me n'he adonat que, com m'habia passat en feines anteriors, quan tinc ocupacions mecàniques se me'n va l'olla, poso el pilot automàtic i em descobreixo a mi mateix -com vist des de fora- fent posts, o escrivint emails, o mantenint converses...

No. Ja no canto ni xiulo. M'ha abandonat la música? No ho sé i no em preocupa gaire. Si vol, ja tornarà.

Avui feia molta calor. He fet una primera sortida abans de les 10. El centre de Girona, el meu destí, era un bullidor de gent -turistes d'aquí i d'allí- abillats per les circumstàncies. Pensava en un correu que no escriuré. Ho veia claríssim. I m'anava perdent en les cuixes i les panxes, en la constatació de com de moda s'han posat els pantalons curts, curtíssims. I tenia cada cop més clar el correu. I anava pensant en les ganes d'escriure'l i en la poca necessitat que qui l'hauria rebut tenia d'aquelles paraules. I anava entenent que els silencis poden ser desinterès, però també poden ser protecció, i també poden ser necessitat de tranquil·litat. I aquell email tant ben trenat... s'ha anat desfent pensant que tot i que l'havia pensat sense pensar en mi, no calia okupar cap espai que ara no vol ser ocupat.

Avui feia molta calor. M'he llevat tard perquè el vibrador no m'ha despertat. O ho ha fet i l'he aturat. He tingut un somni eròtic amb una parella italiana i la noia, que tenia un nom llarguíssim i que ara no recordo, tenia uns peus deliciosos. He dormit molt poc i m'han dit que quina cara portava. Vivia encara en mig d'aquell somni quan a la feina en obrir el correu he descobert que havia estat protagonista d'un altre: clar...! com no habia d'estar cansat si era a dos llocs alhora!!!

Encara m'han parlat d'ecoaldees. I de projectes i de ganes. De trasbalsaments emocionals. De dormir i no follar. I de no dormir per no follar. I m'han parlat de feina, clar. Com si l'últim mono hagués de parlar. I l'últim mono ha donat parer en allò que li pregunten. I segueix conscient de ser l'últim mono. Fent fins on arriba. Posant el pilot automàtic quan toca. Tornant a ser el pendó que no ha deixat mai de ser. Assumint que les culpes són sempre pròpies quan som responsables i conscients dels nostres actes i de les nostres omissions. I que no cal que ningú ens ho digui o ens ho retregui. En algun moment, tots hi pensem.

El dia s'ha fet llarg però ha passat de pressa. Serà perquè ja s'està escurçant.

Encara, a darrera hora, he trobat una caixera que m'ha donat un punt d'il·lusió. Coincidències?  No ho sé.

Només sé que encara fa molta calor. I em deixo portar...