dijous, 2 de juny del 2011

pp

Llegia entrebancadament les paraules que va traduir en Marià.

Quasi no en seguia el fil però qui escoltava reia les gràcies d'un pare maldestre i poc coherent que havia viscut a la imaginació d'un escriptor.

No calia que ell entengués res... n'hi havia prou que els menuts encara l'escoltessin. I malgrat ell, seguissin aquella història tan fasciculada...

Peter Pan era a punt d'endur-se'ls.

1 comentari:

Anònim ha dit...

:) he, he, molt bo...