dimarts, 14 d’agost de 2012

La casa de vacances

Hi ha qui necessita fer 500 quilòmetres pel cap baix per sentir que se'n va de vacances. El pare era d'aquestes persones. No és que necessités anar d'hotel per saber-se de vacances, ni l'atreien les ciutats típiques vacacionals del tipus Lloret de Mar o Benidorm. Sovint anàvem de viatge amb l'excusa de veure la família. Vull dir que potser sí que fèiem alguna nit d'hotel de camí. Però molts dels viatges que recordo amb el pare eren per anar a veure la família de la mare. I la mare no hi venia.

Em sembla que la mare feia vacances de veritat quan marxàvem de viatge i es podia quedar tranquil·la a casa. 

Jo crec que sóc més com la mare. M'agrada tenir el meu espai conegut. Saber on són les coses i què puc esperar que passi. És cert que de vegades necessito desconnectar de la vida habitual. I potser és per això que em busco aquestes cases de vacances que són molt semblants a casa meva i que no cal que siguin molts quilòmetres lluny. És suficient amb no veure els veïns de cada dia, no sentir les seves gresques ni observar les seves mirades de sorpresa o estranyesa. És suficient amb no saber si passa alguna cosa als pisos de davant i amb canviar la rutina i anar a comprar a una altra botiga.

Amb el pare vaig conèixer una part d'Espanya perquè tinc o tenia oncles a Madrid, a València i a un poblet que era tocant a Conca. També em va portar al País Basc, Astúries, Cantàbria i Galícia.  I al Rosselló. Pel meu compte vaig descobrir Andalusia -quasi tota, però em queda pendent Granada- i Extremadura gràcies a una novia que vaig tenir al sud. De Catalunya crec que no hi ha cap comarca que no hagi trepitjat. Poser només una o dues. Hi ha molts llocs on no he estat i on potser no estaré mai. Però no tinc aquelles ganes que tenia el pare de viatjar. No pas ara.

Potser algun dia tornaré a trobar excuses que justifiquin fer quilòmetres. Però ara ja m'està bé fer a estones aquestes vacances de mi, de la família, dels veïns i una mica de tot plegat. Perquè en el dia a dia hi ha massa coses que no entenc. I quan no les entenc, em castigo. I si em faig mal jo, de retruc faig mal a d'altres encara que jo no vulgui.

Segurament que les coses que no s'entenen s'han de deixar estar si no és que trobis qui te les pugui explicar. O allunyar-te suficientment per no veure-les i pensar que no hi són. Desconnectar, doncs. I estar de vacances.

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

el lloc ideal de vacances és sempre el lloc on ens podem sentir millor....només cal triar-ho bé.

culdolla ha dit...

no sé què dir-te, joan gasull. No tinc arguments per dir-te que no. Però tampoc per dir-te que sí.