divendres, 17 d’agost de 2012

Vacances interruptus

Fa ja alguns anys una amiga amb qui vam deixar de parlar-nos em deia que era el constant insatisfet.

Provo d'estar atent al que els altres diuen de mi. Penso que si ho diuen deu ser per alguna cosa.

M'amoïna la sensació de no saber. Potser a altres persones no els hi preocupa tant perquè tenen la percepció que ja saben el que els altres pensen o diuen d'elles.

Tot i estar de vacances d'alguna manera, no puc acabar de desconnectar del tot. Avui han passat TAV's a massa velocitat pel meu cap. No és que anessin massa de pressa... és que han passat tots tres alhora. És el que per estar de vacances a la feina, fent la feina de tres i vivint la vida de ... quants?

I sí, he arribat a casa i m'he sentit el perfecte insatisfet. Esgotat i incapaç de fer una migdiada i aïllar-me de mi. Absurditats humanes en mi i en els altres. Pèrdues constants de temps i d'energia.

Quan hauria de descansar del temps d'estudi que tornarà aviat, m'hi llenço com si no tingués res més a fer. Quan hauria de descansar d'escoltar els veïns que no hi haurien de ser, m'hi aboco a parar la orella. Quan caldria que em cuidés, em deixo anar com si el món s'acabés aquesta nit.

Una tramuntanada es va endur els guardaagulles. I els trens fan el seu camí. A tota velocitat.