dimarts, 21 d’agost de 2012

regust

Acabo les vacances a aquesta casa amb mal gust de boca. Ho escric perquè vull no oblidar-ho. No em vull tornar a equivocar.

No n'hi ha prou amb no fer res mal fet.

Tinc el sentiment ferit. I vull recordar la ferida. Vull que quedi una cicatriu ben gran.

Hi ha qui pensa que som illes i a estones ho som. Fins que arriba un tsunami i s'ho emporta tot.

Passo de tenir cap relació amb illes plenes de falsos corsaris. Les pinícules, pel cinema.