Quan venen èpoques de canvis, sembla que allò que provoca el canvi ho hagi d'engolir tot. Tot el temps del món cau per un forat negre que, sembla, res més es pugui fer, pensar sentir.
Sé que no és així. El temps i les ganes les estructurem conscientment o no. Fins i tot, en els moments més dolorosos dels darrers anys vaig trobar estones -hores llargues en alguns casos- que em van permetre viure d'una altra manera les estones tràgiques.
Ara, hauria d'estar concentrat a solucionar, o provar-ho, part del meu futur laboral més immediat. Hi poso hores. Hi poso dubtes. Hi poso mandra també, i cansament. Però a moments... faig per distreure'm; i a moments tinc un desig de conèixer una persona determinada. Algunes, de fet. Però una en concret.
És un desig egoista. És la necessitat de poder abraçar a qui intueixes. Encara que l'abraçada no porti enlloc.
Aquest matí, n'hi he parlat a una amiga de la feina que deu tenir, si fa no fa, la seva edat. L'amiga de la feina és d'Espolla.
-pel que em dius... crec que venia a la piscina d'Espolla a nadar i em sembla que té un Audi...
Hauria de concentrar-me; i faria bé de no embolicar més gent en històries sense futur. Però necessito abraçar-me. I tothom és lliure de triar com i amb qui vol compartir futurs.
3 comentaris:
Doncs vinga! ja trigues massa!
No te res de dolent voler abraçar una amiga i dubto que us faci mal, ni a tu ni a ella.
Potser et va be un "kit kat" de tot i parlar.
Vinga, li preguntes i gaudiu del moment, ni que sigui únic.
Tenir desig de coneixer, d'abraçar és sentir-te viu. A més...és primavera, els dies s'allarguen, les floretes comencen a sortir i concentrar-se es fa més difícil Petons blocairess!
és que no tinc el seu email, Joana, i no li puc preguntar...
vaig pensar que tenies un audi, Rachel...
era per tu el meu desig.
Publica un comentari a l'entrada