dijous, 21 d’abril de 2011

m'he deixat el cap a casa

Avui hem seguit la recomanació de la zel i ens hem arribat a Besalú a veure el micromundi.







Al costat d'una església, a una plaça on hauria fet bo seure a parar el sol del matí, hi ha un museu petit de només tres sales. A la primera, les peces més grans: les miniatures gegants fan un pam d'alçada i semblen més joguines que miniatures. Ens hi fixem. Cada un dels detalls és fet a mà. Una feinada pels artistes de Mèxic, Regne Unit i Itàlia bàsicament.







 

una lingerie


A la segona sala, els objectes ja cal mirar-los amb lupa si vols observar els detalls. Una lupa d'augment que no cal portar de casa, clar.




una carpa de circ


una formiga funambulista


l'elefant acròbata sobre una agulla de cap


A la tercera sala hi ha les menudeses més menudes. Cal observar-les amb microscopi. Trens dins el forat d'una agulla o a l'ala d'un insecte, dos bisonts encarats a la pota d'un mosquit, la Catedral de Girona o la Sagrada Família al cap d'una agulla de cap...


Quan hem sortit la plaça havia canviat. Dos homes i una dona estaven muntant unes taules i estris per treballar.







Eines i decoracions de ferro, a mida normal i algunes en miniatura. Només d'arribar hem vist a una galleda un dels símbols de l'imaginari.

El fill gran ha saltat com un resort: n'hi compraràs una, oi? 

Però no seré a temps de donar-li...


És igual, la guardes per la propera vegada.

He fet acte de consum -he consumat?- amb el cor.

Encara, abans de marxar de Besalú, hem trobat unes escales i una porta. He recordat altres escales d'aquí i de Girona. He recordat besos dolços com la mel. 





I al cim d'una altra església, la primavera fent miracles de color rosa.

Quan marxàvem, ens han acomiadat quatre gotes mal comptades. I hem fet el camí en silenci, cada un amb els seus pensaments al cap. Menys jo, que me l'havia deixat a casa.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Aquesta escala és magnífica.
La trobo romàntica, evocadora, com si al final, la porta, portés a un lloc especial... deu ser el dia.

culdolla ha dit...

el matí ha estat dolç, Joana;

i la tarda, amargant. Bona nit.

Rachel ha dit...

aquí no puc posar un "m'agrada" com al facebook, però aquest matí que has explicat, m'agrada, i molt!

culdolla ha dit...

va ser un matí molt agradable, Rachel; quasi un preludi...