diumenge, 3 d’abril de 2011

si

Si descomptés els somnis, què em quedaria?

Res no puc fer per fer aquest món diferent,
per més diferent que faci el meu món a flor de pell.

Res no vull fer per fer aquest món diferent,
perquè cap ambició tinc més enllà de la meva pell.

I em deixo la pell a cada fregada. Quina ambició tan limitada...

Si descomptés els somnis... què em quedaria?

4 comentaris:

Joana ha dit...

Segur que més coses que no penses.
Els somnis no es poden deixar, mai.
No pateixis, a cada refregada la pell torna a créixer, poc a poc, però ho fa.
Bona estrena de setmana.

garbi24 ha dit...

les refregades son les que et faran forta....fan mal però són necessàries

Vida ha dit...

Jo avui et canvio el títol del post: enlloc de si, m'encanta poder escriure sí, en afirmatiu enlloc de condicional. Una besada, cul d'olleta!

culdolla ha dit...

hi ha moments que només em queden els somnis, Joana; són aquells moments que deia en Serrat (...i que hacen que lloremos cuando nadie nos ve);

aquest ha estat un capde de convalescència. Avui ens hem pogut llevar sense presses, hem anat fent "com la gent normal". Ens hem trobat força bé i les circumstàncies han ajudat.

Avui és un dia important per mi. Estic molt content. Però a principi de la tarda, m'ha tornat la tapamenta de pit, el mal de cap i la febre. Ara no m'hi veig.

No sé si ho has escrit a consciència o ha estat un error de picatge, Garbi24: és cert que sovint em surten escrits femenins... estic orgullós de tenir la meva part femenina força desenvolupada; però malgrat jo mateix, sóc home i no tinc massa ambició de tornar-me fort. Ni segurament possibilitats, a aquestes alçades. Segurament les ensopegades i els genolls pelats ajuden a fixar-s'hi més quan aprens a caminar. Però també es pot aprendre a caminar sense pelar-se els genolls. Buff... la febre!

Estic amb l'afirmatiu, Vida. Ara sí. Però em fan mal les costelles, els ulls, l'esquena... em vaig a estirar.