dimarts, 5 de juliol de 2011

de fer

Em diu una amiga que està atabalada perquè encara no sap què faran per vacances. Necessitat de fer. D'anar. De distreure's?

Estem fent poques coses aquesta setmana. La lesió del menut no ha estat tant greu però encara no es pot banyar. Costa que la carn es regeneri a la ferida quan se n'ha perdut prou. Tampoc està per caminar massa estona i ahir no vam anar als jardins dels alemanys perquè no són de fàcil accés.

M'al·lucina la presentació que fa d'ell mateix -treball d'estiu- per entregar al seu tutor del proper curs a primer d'ESO: sona a "algú que treu notables i excel·lents, que ha estat delegat de curs diversos cursos i que el que menys li agrada és l'escola..."

En parlem i en parlarem més dies. Temps de canvis.

Jo també em plantejo els meus. Prendre'm seriosament i per tant, lúdica, on aniré a viure i com d'aquí un any i mig i la vida que hi faré. És un projecte. Fins ara no n'hi havia cap. I construir un projecte pot portar molta feina. Segurament deixaré que el gat porti la iniciativa. 

3 comentaris:

el paseante ha dit...

Un projecte de canvi absolut de vida o només redecorar-la una mica?

culdolla ha dit...

segurament serà absolut si així s'entén viure en un nou espai, d'una altra manera, potser amb una altra feina, potser amb una altra manera de pensar les despeses i els ingressos; em sento lliure, paseante... per decidir si vull o no fer tràmits amb la banca i amb quina; per decidir quina dieta i amb quins ingredients viure; per trobar proveïdors... passo d'ikees.

És una feinada; ho sé. Però tinc tota la vida per fer-la.

el paseante ha dit...

De moment tens el propòsit. I tota la vida per fer-ho.