dissabte, 2 de juliol de 2011

tas tet

Hem arribat de clar, encara. La llúdriga mamelluda ha arribat més tard.








Poc a poc ens hem vestit i s'ha enfosquit el dia.





Tot a punt. La torxa mana.









Hem acompanyat la torxa. Al llindar del terreny de foc. Prou a prop per sentir trempar els tambors. Per deixar-nos cremar -poc i suficient- per les carretilles. Per passar por sense passar-ne. Per somriure amb els xiulets i aclucar els ulls amb els trons.


Hem ballat la dansa màgica del so del foc. Mans a les espatlles i seguint el ritme d'uns hereus que encara no saben que ho són i que ja són també veteranus.


Sant Joan al juliol. Emoció de foc que crema i que no. Estrena de samarreta cremada. Passar-ho bé. Tots tres.

2 comentaris:

el paseante ha dit...

Us ho vau passar bé. Ara, la llúdriga mamelluda és freaky, eh? (amb tot el respecte per les vostres tradicions mil.lenàries).

culdolla ha dit...

és una llúdriga canyera-postporno-sistemstar... jajajajajja

no vegis la vergonya que passen els menuts quan encara és de dia! :)