dimecres, 6 de juliol de 2011

lluna mora

Ahir quan tornàvem a casa després del cinema, del cotxe estan, ens miràvem la lluna.

-"Sembla un somriure amb el cap girat..."
-"com un somriure de gat..."
-"com una lluna mora"

llun amora, llu namora, llunam ora...



Avui, després de dinar, m'estiro al sofà amb intenció de fer migdiada. He agafat, però un llibret, Contes fora recull, de Pedrolo.

Elements d'una desfeta m'ha enganxat. Perquè els personatges viuen una separació incomunicada, sense saber-ne l'origen. Després -després de 18 anys- ell pot saber de primera mà tota la història i pren una decisió. En alguns moments, Pedrolo escriu paràgrafs llargs sense puntuació com a mi m'ha passat alguna vegada. I en un altre moment diu:

"Fem la volta a la plaça que vint anys enrera anomenàvem del Turó Park i on ara han retallat la vorera central, a l'entorn de la qual, sobre les pedres, hi ha tot de fletxes vermelles que assenyalen la direcció."

Hauré de preguntar al paseante si encara les fletxes assenyalen alguna direcció. Tot i que irònic com és, segur que em diu que assenyalen a la dreta. Encara que siguin vermelles.

2 comentaris:

el paseante ha dit...

Vols dir que no es refereix a un altre espai? El Turó Parc és això: un parc. I no hi ha cap fletxa per allí, però sí unes reixes que semblen llances.

culdolla ha dit...

Aquest estiu vull venir a visitar-ho. No sé encara quan.