divendres, 1 de juliol de 2011

ara va de bo

Queden menys de tres hores per començar a vestir. I quan es faci fosc, esclataran espurnes, trons i carretilles. Emmudirà el bestiar i saltarem, ballant, la festa de foc, pólvora i tambors.

Veïns, tanqueu finestres! que no us volem calar foc.

Sol, en mig de tots, seguiré a pas de cargol.


4 comentaris:

Vida ha dit...

Jo a aquest homenet no el puc recordar...:) molt interessant...quan va morir o es va retirar?
Els nins de llavors tenien un tarannà ben diferent. Potser els d'ara seguirien la broma si enlloc d'un barbut els hi posen una tia bona...tu què opines?
A gaudir la festa i el foc!!

culdolla ha dit...

jo tampoc el recordo, Vida; quan ells es va retirar de la cançó i de la seva vida tirant-se a la via del tren, jo vivia a Còrdova. Va decidir que ja en tenia prou amb 38 anys. Més info a www.xesco.cat.

Penso que els nins i nines, els xics i xiques, els nens i nenes de llavors i d'ara, no són tant diferents. Molta play, molta DS, però quan troben algú que els engresca tenen menys prejudicis que els que ja estem domesticats (d'alguna manera).

Ho hem passat molt bé tots tres i ningú no ha pres mal. El gran que és qui pitjor porta la relació amb el foc i amb els tambors ha patit menys que altres anys. El petit dormirà planer després de moltes emocions i d'una bona suada. Jo no he estat tan sol com preveia però he pogut allunyar-me fins i tot de mi. Massa megues de vídeo per penjar-les avui. El pou m'empara de fer el ridícul. I el batec de la festa m'acompanyarà al llit.

Bona nit, bonica.

el paseante ha dit...

Sou uns sorollosos els gironins. Coi de culdolles :-)

PD: És colpidor el final del Xesco. Però ell ho va triar així, i crec que s'ha de respectar.

culdolla ha dit...

el gatet gran ho passa, cada any, malament... aquest, hem estat molt a prop: anem entenent tots dos a apreciar també allò que no ens agrada d'entrada...