divendres, 10 de maig de 2013

és ara o mai més... serà ara





Bésame mucho. Besa'm molt. Dolç Tab.



Fèiem un cigarret -jo, que tu ho has deixat- entre olor de tarongines. El vespre prou càlid i tranquil com per parlar sense pensar massa en el sentit de les paraules. N'hi havia prou de saber que estàvem a gust un vora l'altra i deixar que passés la vida com ha de passar, sense urgència ni avorriment, amb petites rutines i amb tota la pressa que la sang imposi.

D'una finestra propera s'escolava el so d'un piano. S'hi va afegir una dolçaina.

I com qui no ho vol, ens vam trobar al carib sense sortir de casa.

"d'on és aquesta música?"
de la finestra...
"però em sona la tonada, em sonen els instruments, i en canvi no sabria dir..."
doncs no ho diguis: t'agrada? doncs ara és ara, som aquí...
 
mai, cap moment tornarà a tenir la màgia d'aquest moment.








Sota una col. Adrià Puntí.


Després, al terrat, sota una lluna que és teva i meva i no és de ningú, la llum blanca es va tornar verda. I tu i jo, vam vessar vida sota una col.









Volem creure que només hi ha el cel. És poderós, sí. És màgic. I ja està bé que puguem obviar les realitats.

Són massa a tocar, de cada dia, les realitats. Les absurditats de la vida. És comprensible per algú tanta estupidesa real? Passem de puntetes pels grans titulars que tothom reconeix com mentides. I arribem cansats a les hores petites volent trobar només un motiu d'alegria. Una excusa per anar a reposar la cansalada amb un somriure als llavis.

Sovint no hi és.

I, per sort, alguna vegada, tens la finestra oberta i -de lluny- sens una veu d'algú que tampoc dorm encara...



Mixeta. Adrià Puntí


El teu son em vetlla
sense argument
i trenco el fil.

Dorm mixeta dorm,
dorm mixeta dorm,
si és que pots.

Fumarem restes
no vull s'engruna
per vassell

Riu mixeta riu,
riu mixeta riu,
riu mixeta riu,
si és que pots.

Si el crit no et dorm,
si el crit no et dorm,
si el crit no et dorm,
si el crit no és dolç.

Dorm, dorm, dorm
dorm, mixeta dorm, dorm.
Dorm, dorm, dorm
dorm, dorm, mixeta dorm.

No hi ha perill
no hi ha perill
no hi ha perill
no... hi ha perill



10 comentaris:

Fedora ha dit...

Bategam molt semblat avui horabaixa, tu i jo, Culdolla. De finestra a finestra alhora...:)

culdolla ha dit...

alguna vegada he imaginat com seria sentir-te bategar a frec de pell, sota el meu cor, sota la col...

potser algun dia ens trobarem al ball dels cent mil diumenges.

bon descans, Fedora

Joana ha dit...

Uns instants magnífics i relaxats.
S'han de gaudir.

iruna ha dit...

m'alegra llegir-te així.

me sembla que és la millor medecina, per a tu, espero que també per a ella, i per a mi.

espero que sigueu feliços. de moment, ja ho esteu sent i això val molt.

culdolla ha dit...

dubto de la filosofia "d'haver de gaudir", Joana; res no ve donat, menys els fenòmens naturals.


espero que no sigui cap medecina, iruna. Trobo que seria trist que fos així.

el paseante ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
el paseante ha dit...

Són bonics aquests moments màgics que no es repetiran mai més, fins que n'arriba un altre igualment memorable que tampoc tornarem a reviure. M'agrada llegir-te així de fresc i amb aquesta literatura tan teva.

culdolla ha dit...

Em feia por pensar que se m'havia escolat tota la màgia per entre els dits, paseante, i que no en tornaria a trobar mai més.

Cap moment no es repeteix. Alguns es recorden i d'altres s'obliden fins que no els volem tornar a trobar. En el record.

I jo no faig literatura! pilota, que ets un pilota!
:)

el paseante ha dit...

Doncs a mi m'ho sembla. Clar que també em sembla guapa la Cospedal... Potser no tinc criteri :-)

culdolla ha dit...

això teu m'explica que vegis literatura...

catxis...!