dimecres, 8 de maig de 2013

Temps de flors, a Salt també

Quan era menut el mes de maig era el mes de Maria.

Si provo de recordar els anys petits em ve al nas la olor dels guixos de colors que omplien de flors les pissarres, les olors de l'escola amb pupitres de fusta, la de la fusta tallada del llapis amb el saca-puntes... També els aromes dels camps que hi havia davant de l'escola, de l'herba salvatge que creixia sense jardiners. Tanco els ulls i tots els aromes m'omplen la caixa del cap. També els dels pixats a sobre de tanta por; la olor metàl·lica d'adonar-te que per més que t'agradés una cançó -la marssellesa- feies esverar els pares si la posaves massa forta i amb la finestra oberta.

Obro els ulls i sé perquè he tornat 45 anys enrere.

Els trossos sense llaurar, sense treballar, tenen la mateixa olor feréstec. La por, les mancances de drets i de possibles, tornen a ser com llavors. Torna a ser maig ni que ara, a la intimitat, sigui una altra maria la que ompli de fum els espais que no pot omplir encara la lluita, les ganes, la revolta.

És temps de flors a Girona. Aquest cap de setmana començaran tot d'actes que vessaran gent pels carrers.

I és temps de flors a Salt. Sense que hi tingui gaire a veure, sense la força ni la voluntat meva, es renova el cicle de cada any. Creixen flors a cada instant.




amb espines...



 (planter reservat per si mai algú adopta un test a punt de ser història)


i sense.



 










Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar

Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana.
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu contre el vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar

Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Són uns fills de puta acabats
Sempre foten la punyeta
Estats-Carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!


Lletra de La gent vol viure en pau. Companyia elèctrica dharma.




Ens veiem a la presó?





La presó del rei de frança. Companyia elèctrica dharma.



I la terra. També al País Valencià. I a qui no li agradi que li digui LAPAO, o LAPOLLA.










Sonen les festes arreu de les comarques
Sonen a ritme de les nostres danses
danses de guerra: tabals i dolçaines
Sonen les festes arreu de les comarques.

Balla la gent en les nostres places,
en els carrers i en les cases ocupades,
espai d'un somni que creix amb nosaltres
balla la gent arreu de les comarques.

Parla la gent i parla de viure
de viure i créixer en una terra lliure
Parla la gent i només parla de viure
i de construir un futur més digne.

Aquí i allà una cançó de guerra
marquen tabals el ritme de la terra
de nord a sud crits d'esperança i guerra
criden dolçaines els crits de la terra.

"Venim del nord, venim del sud
de terra endins, de mar enllà"

Aquesta melodia és una dansa popular
Aquest és el raggamuffin
que ens marquen els Obrint pas
per animar la festa
perquè cal seguir lluitant
per defensar la terra
ja podeu seguir ballant
Volem que el poble s'alce
comencem tots a cridar
Que el carrer siga nostre
que no ens el tornen a llevar
Ballem tothom al ritme
d'aquesta cançó de guerra
Ballem tothom amb aquest
ragga de la terra!!


Els crits de la terra. Obrint pas.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

això del mes de Maria sona a fumar porros sense parar xD

culdolla ha dit...

també, també...

:)

el paseante ha dit...

A Girona us agrada massa malbaratar diners públics en floretes quan hi ha tot un sistema bancari per rescatar. No anem pas bé així.

culdolla ha dit...

Si t'ha de tranquilitzar, paseante, et diré que de les roses de casa en faig amanides i que surten més bé de preu que al Celler de Can Roca...