divendres, 24 de maig de 2013

teòrics de la teoria









Els clavells d'aire fan la seva com cada any, tant diferents dels clavells normals, dels clavells rumbosos, vermellosos... Són d'aire perquè no necessiten terra per viure i perquè van al seu aire.

Em sorprenc alguna estona somrient. Quan airejo un test, quan trec i cremo males herbes, quan faig algun planter nou només per fer-lo. Em sorprèn veure'm somriure perquè no en tinc massa motius. I penso que potser el cos va al seu aire, com els clavells. I que no em puc qüestionar ni cada somriure ni cada llàgrima. Ni cada orgasme, ni cada mala llet.

Me'n recordo de l'alegria. Aquella alegria de viure que no em feia plantejar-me somriures. Me'n recordo a estones. I a estones, d'enyor em plego.








És llavors, replegat que descanso. Fins que arriba una mica d'aigua, una mica d'aire, i com sense voler em cauen els pensaments ara aquí i ara allà.

Tanco el record ben endins i prou que em fueteja la vida per recordar-me que encara queda feina. Que no n'hi ha prou amb la teoria. Per viure cada dia.

I me'n donen exemple tants ineptes, tants incapacitats que volen ser els reis del mambo...

Es vesteixen amb paraules, discursos apresos de ves a saber quines fonts. Em sorprèn rebre un correu d'un director d'institut -cregut, amistançat amb el discurs plenipotenciari- usant exactament els mateixos termes, paraules exactes, que les d'un mestre -professor?- que es va dignar oferir-me ajut i que suposadament es mou en àmbits socials, polítics i personals a les antípodes. Malgrat ells, només hi ha un discurs que cala i que reprodueixen? l'un té feina "segura"; l'altre té feina insegura. Tots dos tenen discursos ben allunyats... teories que en algun punt es deuen trobar, quan si passen de la teoria a la pràctica usen la mateixa actitud.

Entre mig una tutora. Ella, si més no, va tenir la dignitat de reconèixer que no havia fet la seva feina. I va demanar perdó per un altre trimestre perdut. Em va semblar sincera. No em va fer somriure. Veurem si passa a la pràctica o es queda només en la teoria. Va tenir la decència de no oferir-se pel que calgués.

Bufetades que recorden que la vida no es fa sola. I això ja ho sabíem però va bé recordar-ho.

Teòrics de la teoria que fan seu allò de qui dia passa any empeny. Orgullosos de no deixar-se deprimir per la seva feina tant mal feta. I satisfets dels copets a l'esquena, i dels silencis, de qui no els dius la veritat a la cara per no perjudicar els menuts i per no fer-se mala sang.

I no fer-se mala sang per poder somriure sense motiu arrancant quatre males herbes, fent un planter nou en un test vell, acaronant i fent massatge als peus d'un fill que ja calça el mateix número de sabates que tu...

Somriure sense sentit perquè enyores aquella alegria de viure. Sabent que t'has de morir.








(discoteca pel cap de setmana)





mojándolo todo

slowly

siglo XXI

prefiero amar

alevosía

l'amour avec toi


polvo enamorado

más allá del amor



volver a verte



luis eduardo aute