divendres, 26 de juliol de 2013

tèrbol estiu






Cap a la roda. Sisa



Abans la calor i l'estiu em posaven de mala llet. Ara només m'esgoten de dia. No aconsegueixo agafar de tot el son que em venç a mitja tarda. Abans d'estirar-me al sofà els insultants colors verd grocs de la selva tornaven tèrbols. Només el ventilador de peu que bategava a banda i banda es feia sentir. He vist els castells que vaig crear. Castells en un país mort. Tot i així eren bonics. Un per mi i un per tu. Amb una passera es-trat-os-fè-ri-ca. Et sentia de lluny tocant ara la flauta, ara la guitarra, ara la suau melodia dels llapis de colors fent mandales. I el vent comença a bufar i s'ho endú tot. Vent del nord i vent del sud, per tot arrassar-ho.  No en queden ni castells, ni sons ni passeres. Només un desert xafogós. 

Em llevo amarat de suor. El món es tanca, el món el tanco. I el somni es dilueix.











Brahm's Lullaby





Quan va arribar a les sis del matí va penjar les claus, es va treure el barret es va servir mig got de bourbon en un vas gelat que va eixugar, abans, amb un drap.

Va encendre un porret de maria que tenia preparat i va sortir al pati. Tenia cap mà lliure? No.... llavors va tenir clar que no podria ser candidat mai més a protagonitzar un anunci de cervesa.

Es va seure a la cadira de plàstic i es va mirar els seus testos mandales...

i va pensar que la millor hora del dia era la del matí, matiner. A aquella hora en què es llevaven els de l'empordà i obrien les portes al vent per fer net!

Va fer un glopet brindat a la lluna... i va anar a dormir.



2 comentaris:

el paseante ha dit...

Doncs com jo no surti al balcó del meu piset de vint metres quadrats per fer un anunci de no sé què... Et queixes de vici. Ara ho tinc tot obert i suo.

culdolla ha dit...

Qui es queixa ara, eh? eH? EH?

:P

vina de vacances al salt subsaharià i no suaràs, coi de quànim!

(aquí l'airet de l'empordà, una hora o altra arriba...)