diumenge, 28 de juliol de 2013

desig








Swetest Love Song. Simone White









No en podia ser conscient però li semblava que ho recordava de les vegades que havia sentit explicar la història: ell, en braços de sa mare, a la botiga d'ultramarinos de la veïna. La mare li preguntava: vols això? vols allò? ell s'ho mirava, i tornava a arrapar-se al coll de la mare. Ella hi tornava: què vols? I ell només tenia una resposta: cap cosa.

















Després d'anys de pensar que no podria entrar al pensament del seu fill, ell li va demanar... t'agradaria si poguéssim anar a Roquefort? a veure com fan els formatges? 

Per una vegada, la resposta no va ser m'és indiferent o és igual... va dir: podria estar bé. Aquelles tres paraules van obrir una escletxa. Portarem la via catalana molt més al nord.








imatges del web de camping les prades












2 comentaris:

el paseante ha dit...

No sé si el nen ets tu i ella la teva mare o si és algú altre. En qualsevol cas, un nen que demana anar a veure com fan formatges té molt de ratolinet. Jo de petit volia que em portessin a Hollywood, però vam anar a Tarragona, com cada estiu.

culdolla ha dit...

el del primer paràgraf era jo.

el del segon i tercer és el meu fill gran.

Sovint, des de fa un parell d'anys, no sé exactament els punts de connexió... no sé diferenciar què hi ha d'herència i què d'aprenentatge...

diuen que he d'aprendre a no culpabilitzar-me.

És fàcil de dir. I difícil de pair.